Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiencia de navegació. Al continuar navegant entenem que s'accepta la nostra política de cookies. Acceptar

Monuments de Vilabella

Monuments que es poden trobar a Viabella

La rectoria de Vilabella

La rectoria de Vilabella és considerada un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi.

Descripció

Edifici de planta irregular de grans dimensions, situat al costat de l'església nova de Sant Pere, perpendicularment a la línia de façana i configurant una plaça. Té planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants, amb l'eix paral·lel a la línia de façana, i amb terrat. La rectoria, tot i no presentar un gran interès arquitectònic, és una mostra de l'arquitectura popular amb una certa qualitat, i forma un conjunt equilibrat amb l'església de Sant Pere. Els elements més remarcables són la porta d'accés, de brancal de pedra i dos arcs rebaixats a la part superior, i les gran sales interiors. Hi ha construccions posteriors a la part de darrere. El material de l'obra és la combinació de maçoneria i maó.

Història

La rectoria nova va edificar-se poc temps després de la construcció de l'església de Sant Pere, beneïda l'any 1862. La inauguració d'aquest nou edifici va fer-se l'any 1864. Una part dels enderrocs de l'antiga església de Santa Maria van ser aprofitats per a la construcció de l'edifici i de la plaça. Antigament a més de la funció de rectoria, dedicava la seva planta baixa a un museu local ("Museu Etnològic del Camp"), fet per iniciativa de Mn. Comamala i amb l'aportació de tot el poble. L'edifici allotjaa també una interessant col·lecció de pintures i objectes artístics. Actualment totes aquestes obres han estat traslladades a la Pinacoteca, situada al carrer Raval del Roser.

El Castell (Cal Cristí)

El Castell és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vilabella (Alt Camp).

Descripció

L'edifici està ubicat al nucli central del poble, a l'inici del carrer de Sant Pere. És un casal de planta rectangular entre mitgeres, de grans dimensions i modificat en la façana. Té planta baixa i dos pisos. A l'interior és remarcable el vestíbul, amb uns interessants arcs rebaixats, l'escala d'accés al primer pis i una gran sala. Totes les obertures interiors, tant portes com finestres, apareixen molt acuradament treballades.

La façana, originalment simètrica, es troba alterada per la construcció d'un edifici annex. Els elements exteriors més remarcables són la porta d'entrada d'arc de mig punt amb grans dovelles regulars, les finestres del primer pis, estilísticament similars a les de l'interior, així com una barbacana de tipologia característica de la zona.

Història

Alguns historiadors identifiquen l'emplaçament del casal amb la ubicació de l'antic castell de Vilabella (aquesta teoria podria estar fonamentada en els elements de fortificació que encara resten a la part posterior).

La propietat del casal ha estat al llarg de molts anys en mans de la coneguda família Castellví, que encara la manté. Anteriorment (segles XV-XVIII) va pertànyer als Pontarro.

Actualment, aquest casal és conegut amb el nom de "Cal Cristí", nom que sembla que data d'inicis del segle XIX i que es podria referir a Santa Cristina, lloc d'origen dels masovers.

L'Església de Sant Pere

L'Església actual, dedicada a Sant Pere, d'estil neoclàssic, construïda a la segona meitat del segle XIX, i una col.lecció de pintura religiosa de les escoles catalana, espanyola, italiana i flamenca dels segles XVI al XIX, amb 110 quadres.

Una altra perspectiva de l'Església de Sant Pere.

Imatges de l'Església de Sant Pere per dins.

Les Capelletes

Per tot el poble es conserven les capelletes on s’exposen els sants de cada carrer. Podem trobar la de Sant Antoni, Sant Joan, Sant Roc, Sant Magí, Mare de Déu del Roser…

Muralles de Vilabella

De les antigues muralles es conserva el Portal de Sant Pere en forma d’arc de mig punt. De l’antic castell de Vilabella, una escala gòtica al casal que ocupa el seu lloc.

L'esglesia vella

La primitiva església, avui sense culte, fou reformada en època gòtica. Actualment només s'en conserva el campanar, que es va transformar en el dipòsit del poble.